El diagrama de l’ikigai: què és i d’on va sortir de debò

N’hi ha prou de cercar «ikigai» una vegada per topar amb el diagrama: quatre cercles —el que estimes, allò en què ets bo, el que el món necessita, allò per què et poden pagar— i, al centre, el teu ikigai. És una imatge tan clara i tan repetida que gairebé ningú no es pregunta d’on ve. I d’on ve ho canvia tot.

Què mostra el diagrama

La proposta és senzilla: el teu ikigai seria al punt on es creuen les quatre coses alhora. El que estimes i se’t dona bé seria la teva passió; el que estimes i el món necessita, la teva missió; el que el món necessita i et paguen, la teva vocació; el que se’t dona bé i et paguen, la teva professió. I al centre, l’equilibri perfecte entre totes quatre.

Com a esquema per ordenar-te quan estàs perdut amb la feina, no està malament. El problema comença quan es presenta com una saviesa japonesa mil·lenària. Perquè no ho és.

La «zona ikigai»: què és aquest centre

Aquest punt central on es creuen els quatre cercles se sol anomenar la zona ikigai: el lloc on el que estimes, el que se’t dona bé, el que el món necessita i allò per què et paguen coincideixen alhora. Es presenta com l’equilibri perfecte, l’objectiu que cal assolir.

Convé mirar aquesta zona amb calma, perquè amaga el parany del diagrama. Dibuixada, la intersecció dels quatre és petitíssima —i a la vida real, per a molta gent, directament buida—. Presentar aquesta casella diminuta com la condició del sentit deixa gairebé tothom amb la sensació que li falta alguna cosa. L’ikigai japonès no viu en cap zona d’encaix perfecte: pot ser en un sol cercle, o en cap dels quatre. La «zona ikigai» és una meta que va dibuixar Occident, no el lloc on de debò es troba el sentit.

D’on va sortir realment

El diagrama té una data i uns autors, i cap no és japonès. El 2011, l’autor espanyol Andrés Zuzunaga va publicar un diagrama de quatre cercles que parlava del propòsit —no de l’ikigai—, creuant el que estimes, allò per a què tens talent, el que el món necessita i allò per què et poden pagar.

El 2014, el bloguer britànic Marc Winn va agafar aquest mateix esquema, va substituir la paraula «propòsit» per «ikigai» —inspirat per una xerrada TED de Dan Buettner sobre la longevitat a Okinawa— i el va publicar al seu blog. Aquest encreuament, el d’un diagrama occidental sobre el propòsit amb una paraula japonesa, es va fer viral i es va convertir en la imatge que avui el món sencer associa a l’ikigai.

Per què no representa l’ikigai japonès

L’ikigai tal com s’entén i s’estudia al Japó —des de la psiquiatra Mieko Kamiya el 1966 fins avui— és molt menys espectacular que el del diagrama. No és un punt d’equilibri perfecte entre quatre variables. Són les raons, sovint petites i diverses, per les quals a algú li val la pena viure: un ofici fet amb cura, un vincle, una rutina.

La diferència més important és en una casella: «allò per què et paguen». El diagrama exigeix que el teu ikigai també sigui rendible. L’ikigai japonès no ho demana en absolut. Un ikigai pot no donar diners, pot ser que el món ni se n’assabenti, i continua sent-ho.

Per a què serveix i per a què no

Que no sigui japonès no el fa inútil. Com a exercici de claredat, el diagrama ajuda: obliga a mirar alhora el que t’agrada, el que se’t dona bé, el que aportes i com et sostens econòmicament. Per a algú encallat amb la seva carrera, és un bon full en blanc.

• Serveix per ordenar idees sobre la teva feina i veure quines peces tens i quines et falten.
• No serveix com a definició de l’ikigai, ni com a examen que aproves o suspens segons quants cercles creuis.
• Enganya quan dona a entendre que sense les quatre coses —diners inclosos— no hi ha sentit possible.

Fes-lo servir com el que és: una eina occidental d’autoconeixement professional, no un mapa de l’ànima. I si vols la imatge completa —què és l’ikigai, què significa la paraula i què hi va afegir Occident—, la tens a la guia sobre què és l’ikigai.

Fonts