Ikigai: què és realment i què no t’han explicat

Hi ha poques paraules que hagin viatjat tan lluny i hagin arribat tan canviades com ikigai. En amb prou feines una dècada va passar de ser un terme quotidià japonès a convertir-se en un pòster motivacional: quatre cercles que es creuen i, al centre, la promesa de trobar el sentit de la teva vida.

Aquesta versió és còmoda, ordenada i, en bona part, inventada fora del Japó. No és que sigui mentida: és que s’explica com si fos una tradició mil·lenària quan en realitat té pocs anys i un origen força rastrejable. I quan una cosa important s’explica malament, convé tornar-la a explicar bé.

Aquesta pàgina és aquesta tornada. Separarem tres coses que gairebé sempre es barregen: el que sabem de l’ikigai japonès, el que Occident hi va afegir després i el que un pot fer avui amb tot plegat. No per quedar-nos en l’anècdota històrica, sinó perquè d’aquesta distinció depèn que la paraula et serveixi per a alguna cosa o només et doni una foto bonica.

Què significa la paraula ikigai

Ikigai s’escriu en japonès 生き甲斐. Està formada per iki (生き), que té a veure amb viure o la vida, i gai (甲斐), que apunta a valor, mèrit, allò que val la pena. Juntes se solen traduir com a «raó per viure» o, amb més precisió i menys èpica, «allò que fa que la vida valgui la pena de ser viscuda».

Val la pena aturar-se en aquest matís. No diu «el propòsit de la teva vida», en singular i en majúscules. Diu, més aviat, el que fa que valgui la pena llevar-se avui. És una diferència de mida i de to: menys missió heroica, més raó concreta i quotidiana.

Si et vols aturar només en la paraula —com s’escriu, d’on ve i per què «raó de ser» es queda curt—, ho desenvolupo a part a el significat de la paraula ikigai.

Què és l’ikigai al Japó

L’estudi seriós de l’ikigai comença amb Mieko Kamiya, psiquiatra japonesa que el 1966 va publicar Ikigai ni tsuite («Sobre l’ikigai» o «Sobre el sentit de la vida»), encara avui el text de referència. Kamiya va treballar durant anys acompanyant pacients amb malalties greus i va arribar a una conclusió incòmoda: la falta de sentit podia fer més mal que la mateixa malaltia. D’aquí la seva pregunta, que continua sent la bona: què fa que una persona senti que la seva vida val la pena?

El que descriu Kamiya —i el que confirmarien després antropòlegs com Gordon Matthews— és un ikigai molt menys espectacular que el del pòster. No és una fórmula que combini passió, talent, mercat i diners. És una experiència: la sensació que hi ha alguna cosa per la qual val la pena viure, i que un té un lloc i una tasca. Sovint és en el que és petit i repetit, no en una gran troballa.

Hi ha també un ikigai comunitari que Occident sol passar per alt: al Japó, bona part de les raons per viure estan teixides amb els altres —la família, la feina ben feta, el paper que un ocupa en el seu entorn—. No és un projecte individual que es persegueix en solitud. És una cosa que se sosté entre persones.

El diagrama dels quatre cercles: d’on va sortir de debò

Si has cercat «ikigai» alguna vegada, has vist el diagrama: quatre cercles —el que estimes, allò en què ets bo, el que el món necessita, allò per què et poden pagar— i, al punt on es creuen tots quatre, el teu ikigai. És net, és memorable i no té pràcticament res a veure amb el Japó.

La seva història és rastrejable. El 2011, l’autor espanyol Andrés Zuzunaga va publicar un diagrama de quatre cercles que parlava del propòsit —no de l’ikigai— creuant el que estimes, allò per a què tens talent, el que el món necessita i allò per què et poden pagar. El 2014, el bloguer britànic Marc Winn va agafar aquest mateix esquema, va substituir la paraula «propòsit» per «ikigai» —inspirat per una xerrada TED de Dan Buettner sobre la longevitat a Okinawa— i el va publicar al seu blog. Aquest encreuament es va fer viral i, a partir d’aquí, es va convertir en la imatge que el món associa a l’ikigai.

Que no sigui japonès no el fa inútil. El diagrama funciona bé com a exercici per ordenar el cap quan un està perdut amb la seva feina o la seva vocació. El problema no és el diagrama: és vendre’l com una saviesa ancestral i, sobretot, donar a entendre que només tens ikigai si aconsegueixes encaixar les quatre coses alhora —inclòs que et paguin per fer-ho—. L’ikigai japonès no exigeix res d’això. Un ikigai pot no donar diners, pot ser que el món ni se n’assabenti, i continua sent un ikigai.

Més a fons: el diagrama de l’ikigai i d’on va sortir de debò.

Ikigai i propòsit: semblants, no iguals

Com que el diagrama va néixer parlant de propòsit, és fàcil pensar que ikigai és simplement la paraula japonesa per dir «propòsit de vida». S’assemblen, però no són el mateix.

• El propòsit, tal com l’entenem habitualment a Occident, apunta a una gran direcció: una missió, una meta que ordena la resta. Tendeix a ser únic i a mirar cap al futur.
• L’ikigai és més quotidià i més plural. Són les raons —sovint petites— per les quals avui val la pena ser-hi. En pots tenir moltes, i viuen sobretot en el present.

La diferència importa perquè canvia el que busques. Si creus que has de trobar el propòsit de la teva vida, és fàcil quedar-te paralitzat esperant una revelació. Si entens que pots reconèixer diverses raons per viure que ja hi són, la tasca deixa de ser trobar una cosa enorme i passa a ser parar atenció.

Més a fons: l’ikigai és el mateix que el propòsit de vida?

Errors habituals en buscar el teu ikigai

• Tractar-lo com un test amb resposta única. L’ikigai no és un resultat que es calcula omplint caselles, sinó una cosa que es reconeix amb el temps.
• Exigir que doni diners. El diagrama popular fica «allò per què et paguen» a l’equació. L’ikigai original no ho necessita.
• Buscar alguna cosa gran i menystenir el que és petit. Moltes de les raons per viure són en la vida quotidiana, precisament on no les mirem.
• Confondre productivitat amb sentit. Fer moltes coses no és el mateix que fer coses que valguin la pena.
• Copiar l’ikigai d’un altre. No s’hereta ni s’imita; es reconeix el propi, que gairebé mai no és tan fotogènic com l’aliè.

La perspectiva IKIGAIER: el fer i l’ésser

Fins aquí, el concepte compartit. El que ve ara és la mirada pròpia d’IKIGAIER, i convé dir-ho amb claredat per no confondre les capes: no és tradició japonesa, sinó un marc desenvolupat per Manel Rueda a partir de la seva pròpia feina i dels seus llibres. Neix justament de la sospita amb què comença aquesta pàgina: que l’ikigai que ens van explicar es queda curt.

La versió popular descriu bé una dimensió —el que fas— i en deixa fora l’altra —des d’on ho fas—. IKIGAIER en distingeix dues:

La idea és senzilla i per això és fàcil oblidar-la: es pot construir una vida impecable en l’actiu —metes complertes, currículum sòlid— i estar, alhora, força lluny d’un mateix. La pregunta no és només què fas, sinó qui estàs sent mentre ho fas. Un ikigaier és, en aquest marc, algú que aprèn a no separar-les: que fa des de l’ésser.

Com començar a descobrir el teu ikigai

Menys com qui resol un diagrama i més com qui observa la seva pròpia vida amb honestedat. No cal retirar-se a una muntanya ni esperar una gran claredat: n’hi ha prou de mirar el que ja està passant i fer-se algunes preguntes sense precipitar la resposta.

Un exemple, per fer-ho baixar de l’aire: algú que dedica anys a una carrera exigent i d’èxit pot descobrir que el seu ikigai no era en el càrrec, sinó a ensenyar —a explicar una cosa i veure que un altre l’entén—. No ho ha de deixar tot; de vegades n’hi ha prou de reconèixer on és la raó i donar-li un lloc. D’altres vegades sí que implica un canvi. La qüestió és que primer cal veure-ho, i per veure-ho cal aturar-se.

Guia pràctica a part: com trobar el teu ikigai, pas a pas.

Si vols un punt de partida concret, el test d’ikigai Inventari honest no et diu quin és el teu ikigai —això no ho pot fer cap test—, sinó des d’on comences en les seves dues dimensions: l’Ikigai Actiu i l’Ikigai Conscient. Gratuït, sense registre i amb un exercici del llibre per a la teva setmana.

Recursos per continuar

L’ikigai no es resol llegint una pàgina. Si alguna cosa d’això t’ha ressonat, aquí tens per on continuar dins d’IKIGAIER, cada cosa per a un moment diferent:

I si t’interessa qui hi ha darrere de tot això i per què, pots llegir més sobre Manel Rueda, autor i creador d’IKIGAIER.

Preguntes freqüents

Fonts