El mètode ikigai: què és i com aplicar-lo
El que gairebé tothom anomena «el mètode ikigai» és un exercici de quatre cercles. Serveix per ordenar-te, però no és el que promet. Aquí tens com fer-lo servir bé i què li falta.
Quan algú cerca «el mètode ikigai» gairebé sempre busca el mateix: l’exercici dels quatre cercles que promet trobar el teu propòsit creuant el que estimes, el que se’t dona bé, el que el món necessita i allò per què et paguen. El farem servir, però amb els ulls oberts: ni és un mètode japonès ni fa el que diu el pòster.
Què és «el mètode ikigai»
L’anomenat mètode ikigai és, a la pràctica, una plantilla de reflexió. Omples quatre àrees i observes on es creuen. Al centre, en teoria, hi hauria el teu ikigai. Com a eina per ordenar el cap quan estàs perdut amb la feina o la vocació, funciona: t’obliga a mirar alhora coses que solem mirar per separat.
Ara, la lletra petita: aquest esquema no és d’origen japonès. Va néixer d’un diagrama sobre el propòsit i se li va posar l’etiqueta «ikigai» anys després. Així que anomenar-lo «mètode ikigai» és, si som honestos, una mica tramposo. És un bon mètode d’autoconeixement professional; no és la definició de l’ikigai.
Com aplicar-lo bé
Si faràs l’exercici, fes-lo sense la pressió de trobar la casella màgica del centre. Pren-t’ho com quatre preguntes per pensar la teva vida, no com una equació que cal resoldre:
- El que estimes. Què fas que t’absorbeix fins a perdre la noció del temps.
- Allò en què ets bo. Què se’t dona bé de debò, encara que no hi donis importància.
- El que el món necessita. On el que fas serveix a algú altre.
- Allò per què et paguen. Com et sostens —amb l’honestedat que això és real, però no és la mesura del sentit—.
La clau és no exigir que totes quatre coincideixin. Si encaixen, bé. Si no, no vol dir que no tinguis ikigai. La intersecció perfecta —la famosa zona ikigai— és petitíssima i, per a molta gent, buida. L’ikigai japonès no viu allà: pot ser en un sol cercle, o fora dels quatre.
El mètode dels quatre cercles descriu bé el que fas. S’oblida del més important: des d’on ho fas.
Què li falta al mètode popular
Aquí és on IKIGAIER proposa una altra cosa —i convé dir que és una elaboració pròpia, no tradició japonesa—. El mètode dels quatre cercles es queda sencer en una dimensió: el fer. El que produeixes, construeixes, aportes. En diem Ikigai Actiu.
Però deixa fora l’altra meitat: l’ésser. Des d’on fas el que fas, amb quina presència i quina coherència, sense trair-te en les decisions petites. En diem Ikigai Conscient. Es pot tenir una vida impecable en els quatre cercles i estar, alhora, força lluny d’un mateix.
El mètode IKIGAIER, en breu
En lloc d’omplir un diagrama, el mètode IKIGAIER es practica com un recorregut de cinc gestos, pensats per unir el fer i l’ésser:
- Aturar-te i escoltar.
- Mirar on t’has allunyat de tu.
- Reconèixer les màscares que et sostenen.
- Baixar de la ment al cos.
- Tancar i triar un primer pas.
No és més complex que el diagrama; és més honest sobre el que un mètode pot fer i el que no. Cap no et «dona» el teu ikigai: t’ajuden a reconèixer el que ja hi és.
El mètode es practica en solitari, però de vegades necessites viure’l amb altres persones.
Coneix el taller IKIGAIER →Si vols el marc complet abans d’aplicar res, comença per què és l’ikigai. I per a la part pràctica, com trobar el teu ikigai pas a pas.