Ikigai: què significa realment la paraula

«Ikigai significa raó de ser». És la definició que apareix gairebé a tot arreu, i no està malament. El problema és que és una traducció d’aparador: sona profunda, cap en un titular i deixa fora gairebé tot el que és interessant. Si has arribat aquí buscant què significa exactament la paraula, prenguem-nos-ho amb una mica més de cura.

Com s’escriu ikigai en japonès

En japonès, ikigai s’escriu habitualment 生き甲斐, i també d’una forma més suau, barrejant caràcters, com 生きがい. Es pronuncia i-ki-gái, amb les tres vocals netes i sense diftong forçat.

La paraula té dues peces:

• iki (生き): té a veure amb viure, amb la vida, amb estar viu.
• gai (甲斐): apunta a valor, mèrit, eficàcia; la idea que una cosa val la pena o dona fruit. Prové d’una paraula antiga, kai, que expressa justament això: que un esforç té un resultat que el justifica.

Juntes, ikigai s’acosta més a «allò per què val la pena viure» o «el que fa que viure tingui valor» que no pas a una «raó de ser» abstracta. La diferència no és cosmètica: una raó de ser sona a declaració solemne; l’ikigai és la textura concreta de per què val la pena ser aquí.

La traducció còmoda i el que deixa fora

«Raó de ser» comprimeix la paraula fins a fer-la grandiloqüent. Dona a entendre que parlem d’una gran justificació de la teva existència, una cosa que o trobes o et falta. I el terme japonès no funciona així.

Per això als traductors més acurats els agrada envoltar la paraula en lloc de tancar-la: «allò que dona sentit als teus dies», «el que fa que la vida valgui la pena de ser viscuda», «les raons per llevar-te al matí». Totes diuen alguna cosa certa i cap no l’esgota. L’ikigai és, en part, intraduïble: no perquè sigui místic, sinó perquè anomena una experiència quotidiana per a la qual en català fem servir frases senceres.

No n’és un, en són molts (i sovint petits)

Aquí hi ha el matís que més es perd. En japonès pots tenir diversos ikigai alhora, i solen ser coses de mida humana: un fill, un ofici fet amb cura, l’hort, un amic, la rutina del matí. No cal que siguin espectaculars ni rendibles. Un ikigai pot no donar diners, pot ser que ningú més no el vegi, i continua sent-ho.

Això xoca de front amb la versió occidental de la paraula, on l’ikigai es presenta com un únic punt de trobada —el que estimes, el que se’t dona bé, el que el món necessita i el que et paguen— que cal trobar. Aquesta imatge, el famós diagrama, no és japonesa ni descriu el significat original; ho explico amb detall a la guia sobre què és l’ikigai i què no t’han explicat.

Per què el significat canvia com el busques

Podria semblar una discussió de matisos, però no ho és. El que creus que significa la paraula decideix com la busques.

Si ikigai és «la raó de la meva vida», és fàcil quedar-se esperant una revelació, sentir que et falta alguna cosa important i mirar la vida com un examen que no has aprovat. Si ikigai és «el que fa que avui valgui la pena», la tasca canvia: ja no és trobar una cosa enorme i única, sinó reconèixer les raons que probablement ja hi són i parar-hi més atenció.

És una diferència de pes. La primera versió et deixa en deute permanent. La segona et torna a mirar la teva pròpia vida, que és on l’ikigai sempre ha estat.

En una frase

Ikigai (生き甲斐) significa, amb la màxima honestedat possible, allò que fa que la vida valgui la pena de ser viscuda: no una gran missió única, sinó les raons —sovint petites i diverses— per les quals val la pena ser-hi. «Raó de ser» és una bona etiqueta de portada; el contingut és més quotidià i més teu.

Fonts