Llibres sobre l’ikigai: quins llegir (i en quin ordre)
No tots els llibres sobre l’ikigai expliquen el mateix, i alguns ni tan sols expliquen l’ikigai japonès. Una guia honesta segons el que estiguis buscant.
Si cerques «llibres sobre l’ikigai» et trobaràs sobretot amb un, el més venut, i amb un núvol d’imitacions. No tots diuen el mateix, i convé saber què t’emportaràs abans de comprar. Aquí tens els que de debò valen la pena, ordenats segons el que busquis —i amb l’advertència d’on acaba el concepte japonès i on comença la interpretació d’Occident—.
Avís de transparència: un dels llibres d’aquesta llista és meu. Ho indico amb claredat i et dic exactament per a què serveix i per a què no, igual que amb els altres.
El que coneix tothom
Ikigai. Los secretos de Japón para una vida larga y feliz — Héctor García i Francesc Miralles (2016)
El bestseller que va portar la paraula al món sencer. Lleuger, agradable i ple d’històries d’Okinawa. Si és el teu primer contacte, funciona com a porta d’entrada. El seu límit: barreja l’ikigai amb la longevitat i la felicitat —una associació més occidental que japonesa— i va ajudar a popularitzar la idea del diagrama. Llegeix-lo sabent que és una introducció amable, no l’última paraula.
Si vols l’ikigai japonès de debò
Ikigai ni tsuite («Sobre l’ikigai») — Mieko Kamiya (1966)
L’obra fundacional. La psiquiatra Mieko Kamiya va estudiar què fa que una vida valgui la pena a partir de la seva feina amb malalts. És el text del qual parteix tot el que és seriós sobre l’ikigai. Difícil de trobar traduït, però és l’arrel: si vols saber què és l’ikigai abans que Occident el reinventés, comença per aquí (o pel que s’ha escrit sobre ella).
El pequeño libro del ikigai — Ken Mogi (2017)
El neurocientífic Ken Mogi torna l’ikigai al Japó i l’allunya del diagrama. Parla de cinc pilars i de la vida quotidiana. Més fidel al concepte original que el bestseller, i tot i així accessible. Bona segona lectura.
Si vols rigor
What Makes Life Worth Living? — Gordon Matthews (1996)
Un estudi antropològic seriós sobre com japonesos i nord-americans donen sentit a la seva vida. No és un llibre d’autoajuda; és per a qui vol entendre l’ikigai en el seu context cultural real, sense fórmules.
Si el que et grinyola és el diagrama
El Ikigai que no te contaron — Manel Rueda
El que vaig escriure jo (en castellà). Neix justament de la sospita que l’ikigai que ens van vendre —el dels quatre cercles— es queda curt. No repeteix el diagrama: proposa distingir l’Ikigai Actiu (el que fas) de l’Ikigai Conscient (des d’on ho fas), i mira amb honestedat la distància entre el que fem i el que som. Per a qui ja va llegir el bestseller i es va quedar amb la sensació que faltava alguna cosa.
I si vols passar de llegir a fer, el quadern Camina sin separarte de ti porta aquesta mirada a preguntes i exercicis per escriure a mà.
De l’ikigai que es llegeix al que es camina.
Coneix El Ikigai que no te contaron →En quin ordre llegir-los
- Primer contacte: el de García i Miralles, o directament aquesta guia sobre què és l’ikigai, que t’estalvia els malentesos habituals.
- Per al concepte real: Ken Mogi i, si t’hi atreveixes, Kamiya.
- Per anar més enllà del diagrama: el meu, i després el quadern per treballar-lo.
Cap llibre no et lliurarà el teu ikigai —això es reconeix caminant-lo—, però els bons t’estalvien anys de mirar cap al lloc equivocat.